 Aquesta setmana a "Font de Misteris" coneixerem algunes històries de mags, bruixes i bruixots tant de les nostres Illes com d'altres indrets del Món. A la segona hora, escoltàrem un nou capítol de la secció Empremtes de la Nostra Història, dedicada a l'Arxiduc Lluís Salvador. A la secció Mons Diversos, coneguérem alguns informacions relacionades amb exposicions que podem visitar a Palma relacionades amb el programa i actualitat recent relacionada amb la criminalitat. Pots descarregar i escoltar el programa al servei "A la Carta" d'IB3 Ràdio El Comentari de Laura Ferragut
"Los hechiceros y adivinos son procesados por el Santo Oficio, cuando sus encantos hacen cosas que se rocen con heregía, como bautizar por segunda vez las criaturas, adorar a una calavera, etc. Mas si se ciñeren á adivinar los futuros contingentes por la quiromancia ó rayas de la mano, ó por el juego de dados, ó el aspecto de los astros, que son meras hechicerías, serán juzgados por los tribunales seglares. “ Manual de Inquisidores para uso de las inquisiciones de España y Portugal de Nicolao Eymerico. Pel que fa a la "sentència" de la dona xilena cremada viva: pel que he pogut llegir després d'escoltar-lo en aquesta trobada radiofònica, la pobra dona va ser jutjada pel cacic de la comunitat, imaginau com va "fonamentar" aquest últim la sentència. Paradoxes: unes civilitzacions tan avançades (tribunals de Drets Humans, Constitucions, Drets Fonamentals) i altres encara continuen en l'Edat Mitjana. La Torre de ses Ànimes: diu una de les seves llegendes que les ànimes teixeixen xarxes invisibles en les nits d'hivern per atrapar a qui s'atrevís a passar per aquesta zona. Tenc ganes d'anar a passejar per allà. Barbara Salóm: demanaré més dades a Manacor al respecte, segur que el tema de Barbara el podem ampliar, ho desconeixia. Havia de ser molt perspicaç aquesta dona, estic convençuda. El dia de Sant Joan i Cap d'any: potser tenguin molt de llegenda, però tenen característiques molt especials: en aquests dies, solsticis d'estiu i hivern, la posició del sol té una posició extrema; els grecs la celebraven en honor al Déu Apol•lo i els romans en honor a Minerva, tant els uns com els altres, feien peticions als déus perquè l'any fos fructífer i atribuïen propietats medicinals excepcionals a les plantes recollides durant aquestes dates. Per alguna cosa serà si aquestes creences, han arribat fins als nostres dies. Sobre Lluís Salvador: va néixer en el Palau Pitti, a Florència, imaginau-vos la seva meravellosa infancia fins a l'arribada de Garibaldi. Chema, aquest comentari que has fet del pronòstic de la criada, "aquest rastre que es perdria en la nit dels temps" ... amb el qual no estàs d'acord, crec, sense cap equivocar-me, que es una gran veritat. Si bé hi ha un abans i un després de Lluís Salvador en la història de Mallorca, desgraciadamente, no va ser així a Àustria. La seva capacitat de treball que te molt a veure amb la seva formació (habsbúrgica tot s'ha de dir) la seva sensibilitat, eren extraordinàries. Només del “Die Balearen”, si no m'equivoc ens va llegar setze toms (es diu aviat). Si bé és cert que va tenir una predilecció especial per les nostres Illes, si tampoc m'equivoc: la seva estada va durar prop de cinc anys i pel que fa a la fugaç visita de l'Emperadriu Elisabeth (Sissi) a Mallorca, hi ha molt poca documentació sobre aquest tema. Molt trista la història de la seva estimada Matilde (tenia un pare molt estricte la pobra arxiduquessa), tampoc crec, Chema, que la mort de Matilde fos la causa que fes que Lluís Salvador fugís: Lluís Salvador, era una ànima inquieta d'una manera o de un altre. Des d'aquí no vos deman: vos reny, m'enfad i vos reivindic un programa dedicat a la figura de Lluís Salvador, perquè sense cap dubte s'ho mereix. Encara no he anat a visitar l'exposició de Can Bordils, per cert. Us vull aportar bibliografia sobre aquest tema: L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria " Helga Schwendinger "Costums dels mallorquins" Erzherzog von Österreich Ludwig Salvator Traduït per Josep Sureda i Blanes És un extracte del Die Balearen, per a nosaltres una delícia, editat per Olañeta. Borja, la teva lectura del conjur de queimada m'ha "embruixat" mai millor dit. Abraçada a tot l'equip.  A "Font de Misteris" aquesta setmana hem abordat amb la col·laboració de Manel Quadreny, president de l’Associació “Arca Llegat Jueu”, el tema del poble hebreu a la nostra comunitat. Hem respost preguntes com: Qui eren els xuetes? Per què foren perseguits? Seria possible una vinculació d’aquestes families amb l’extermini nazi? També hem parlat amb el nostre company Nahuel Sibieski que ens ha parlat de la presència dels jueus a les Illes Pitiüses,
A la segona hora, ja a la secció "Mons Diversos" hem analitzat distints temes relacionats amb l’actualitat i que ens han traslladat de les profunditats marines als altiplans del Perú. Pots descarregar i escoltar el programa al servei "A la Carta" d'IB3 Ràdio Pots escoltar també els programes de la Temporada 1 i 2 fent click al següent enllaç Aprofita també per llegir el comentari de la nostra companya Laura Ferragut: "EL COMENTARI DE LAURA FERRAGUT AL PROGRAMA" "Mucho más suele agradar, que no la vara, la flor; pero sobre deberle a la vara la flor los triunfos de su belleza, mal pudiera sustentare la flor sin la vara" "La Fee Triunfante" Palma, 7 de marzo de 1691 ELS JUEUS A LES ILLES BALEARS. Els catorze “Sant Benitos”: Aguiló, Bonnin, Cortès, Picó, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valleriola, Valls. (No tinc la completa seguretat que no hi hagi algun més) M'agradaria que en el pròxim programa ampliéssim el tema amb el Llibre "La Fee Triunfante" del Pare Francisco Garau (jesuïta si no estic mal informada), en concret, sobre l'acte de fe celebrat a Palma el 7 de març de 1691. També m'agradaria que es parlés de la troballa d'aquests catorze Sant Benitos, aproximadament en 1836, quan es va demolir el convent dels Dominics de Palma que ocupava, en aquells temps, el terreny de l'actual Parlament. Fins no fa molts d’anys, en diversos convents i internats de senyoretes de Palma, un xueta, no era admès. Cert que si ens atenim a diferenciar entre la pràctica de de la religió jueva i l'ètnia jueva és molt probable que cognoms com; Maimó, Castelló, Colom, Oliver, tal com heu comentat, siguin "més jueus", per ètnia, que els catorze que van quedar estigmatitzats. Molt interessant aquesta diferenciació que ha fet D. Manel Quadreny entre "jueu de religió" i "jueu ètnic". Pel que fa al segon cognom del senyor Quadreny, és admirable néixer en el si d'una família sense prejudicis i amb amplitud de mires, que no posés objeccions al cognom matern. Tinc testimonis (jo penso que tots els tenim, a tots ens han explicat alguna història semblant) no molt llunyans, per part d'una generació anterior a la meva, d'autèntics maldecaps a causa de matrimonis celebrats entre un/a xueta i una altra persona que no ho era. És un fet increïble. Coincideixo amb Quadreny en aquesta idea de "aire fresc": en una societat aïllada, immobilista, és molt més fàcil mantenir un estigma com aquest, que ha durant fins, jo diria, ben entrats els anys seixanta. El que no m'ha quedat clar, i és una cosa que m'agradaria aclarir, és el següent: per què es va eliminar abans l'estigma a la Part Forana que a Palma? Estic d'acord amb vosaltres, en què un estigma neix, probablement, de l'intent d'amagar les nostres misèries, i de buscar un enemic comú. El xueta sempre ha destacat, i no només en el terreny econòmic, això crec que, d'alguna manera ha suscitat enveges. Deia Zweig al "El món d'ahir" respecte als jueus (el mateix ho era) que: "el seu anhel de pàtria, de tranquil·litat, de repòs, de seguretat, de no sentir-se estranys, els empenyen a adherir-se amb passió a la cultura del seu entorn, i segurament en cap altra part (excepte en l'Espanya del segle XV) aquesta unió es va realitzar tan fructífera i feliçment com a Àustria." Al mateix temps que l'alta noblesa abandonava la seva passió per la cultura, sorgeix una burgesia que omple aquest buit i no va ser altra que la burgesia jueva qui va conservar i va sostenir la cultura vienesa. “Soy mallorquín, he estudiado mi isla y soy producto de la misma, me siento ligado a ella. Por lo cual acentúo de acuerdo con la estricta realidad y sin inhibición ninguna el problema chueta, ya que pienso que esta forma de airearlo, debatirlo y, a la postre, como fruto que es de la aberración, eliminarlo”. Baltasar Porcel “Los chuetas mallorquines siete siglos de racismo” Ahir vaig estar repassant aquest llibre de B. Porcel, es va editar el desembre de 1970 Alguns de nosaltres encara no havíem nascut. Crec que aquest punt de vista se'ns ha fet llunyà. Encara que és cert, que en el seu moment va ser una aberració, que ha de ser duríssim que se't discrimini dins d'una societat de la qual formes part, en la qual has nascut, malgrat tot això, la qüestió xueta, crec sense por a equivocar-me, que es pot analitzar des d'un punt de vista històric, com un fet que forma part de la nostra cultura, i fins i tot amb sentit de l'humor. Sé que he arribat amb una mica de retard i m'heu de a posar falta. Però he arribat. Fins al proper programa. Una abraçada a tots. Laura Ferragut  Aquesta setmana a "Font de Misteris" hem abordat el tema dels navegants oblidats que suposadament varen arribar a Amèrica abans de Cristòfol Colom el 1492. Ens plantejarem les següents qüestions: Qui foren? D’on partiren? Quines aventures varen viure? Què tenen a veure les nostres Illes amb tot plegat? Després varem tenir temps per escoltar un capítol de la secció Empremtes de la Nostra Història que varem dedicar als pirates, i es repassaren algunes notícies i esdeveniments actualitat a Mons Diversos. També es llegiren alguns dels missatges dels oients a la secció de Xarxes Socials. Pots descarregar i escoltar el programa al servei "A la Carta" d'IB3 Ràdio Pots escoltar també els programes de la Temporada 1 i 2 fent click al següent enllaç Aprofita també per llegir el comentari de la nostra companya Laura Ferragut:
"EL COMENTARI DE LAURA FERRAGUT AL PROGRAMA" Enrich el Roig, Leift, Thorvald, i el descobriment de Groenlàndia. Abraham i Jafuda Cresques i l'Atles Català a la Biblioteca Nacional de París. Ramon Llull parlant de la esferitat de la terra (sort que no va parlar molt i que no li va donar massa "voltes" al tema, perquè en cas contrari, no sé com hauria acabat), els vaixells Minoics, la construcció de les piràmides, la Conquesta de les Galies: la mort de Viriat i la caiguda de Numància fins arribar a la nostra llatinització ... Chema, quan has arribat aquí m'he recordat de la ”Carta a Maria” de Pérez Reverte, però millor ho deixo per un altre dia perquè porteu molta velocitat i no és qüestió de dispersar-se més. Uff quina marató. Si he d'escollir algun aquests temes, em quedo per una banda, amb la construcció de les piràmides i de l'altra, amb els pirates. La resta són interessantíssims, però donen per a un programa sencer cada un d'ells. No es pot abastar tanta matèria de cop. Pel que fa al misteri / enigma de la construcció de les piràmides: la més estudiada per això és la de Ghiza. Tenint en compte que en aquesta època no existien excavadores, ni grues, i tot i que a través de pintures murals s' ha descobert que els egipcis coneixien els trineus, tot i que moltes investigacions apunten que s'agregava aigua a la sorra, malgrat tot: com és possible desplaçar dos milions de pedres de dues tones de pes cadascuna?, no us sembla, a més d'una empresa titànica, gairebé de ciència-ficció, una cosa impossible de fer?, i per sobre de tot, com tallaven les pedres, com ho feien amb tanta exactitud, sense l’existència de màquines de precisió?, i finalment: com les pujaven una sobre l'altra? Pel que fa a la pirateria, si que és cert que té una aurèola de romanticisme avui dia, però que no eren angelets cap d'ells, això també és cert. Particularment, m'atrau la història del pirat, turc en aquest cas, Barba-roja, i l'assalt a Maó el 1535: va ser una feta terrible. Barba-roja va atacar Maó enganyant a la població i fent-se passar per un vaixell espanyol. Van fer un desastre a Maó: incendis, violacions, segrests ,i el pitjor de la història que marca en certa manera les diferències històriques que puguin existir entre Maó i Ciutadella - és que, tot i que Maó va demanar ajuda a Ciutadella, aquesta no va acudir a auxiliar a Maó . Fins i tot en el pregó de les festes de Maó (no he aconseguit trobar-lo en la web, per manca de temps entre altres coses) es diu la mateixa frase any rere any, ara més que res, per tradició: "Maó no perdona a Ciutadella" per aquest fet. Fins al proper programa. Abraçada a tot l'equip. |
TEMES
Todo
|