Ruta especial final de l'11a temporada de Font de Misteris
EL PROGRAMA: "FONT DE MISTERIS"
“FONT DE MISTERIS” se va emetre per primera vegada el passat 9 de febrer de 2013 (fa 9 temporades) i des del primer dia el programa tracta de ser un lloc a on volem parlar de tot allò més enigmàtic, més inquietant i curiós, però també històric i anecdòtic referit principalment a les nostres illes. Li hem anomenat “Font de Misteris” per que estan en constant moviment, venen, van, sovint desapareixen i a vegades tornen, però també les nostres illes són un pou de llegendes, d’històries i de curiositats. Es del tot curiós que encara no hi hagués cap programa d’aquestes característiques com a referent a la nostra comunitat. Aquest és el buit que volem tractar d'omplir juntament amb tots vosaltres, ja que la nostra idea es ser un punt de trobada on compartir informació, ens oferim a ser una mica un nexe dels que ens agrada el misteri i també estimem les nostres illes i la nostra cultura illenca, això sí, d’una manera seria, rigorosa i de la manera més lògica possible. Tractem sempre d’aprofitar els coneixements dels que més saben per aconseguir que sigui el propi oient qui tregui conclusions del que aquí es xerri. Volem ser una mena de “ca nostra del misteri”.
Hom pot pensar que un programa d’aquestes característiques, on es tracta el més inusual, el més enigmàtic i que ens faci reflexionar amb allò més desconegut; amb el misteri en definitiva, un podria pensar que no te sentit, que son coses d’ignorants, de crèduls, d’innocents. I encara més ara, ja ben entrats al segle XXI! Fins i tot hi ha qui diu que aquestes històries ens venen del cinema, o del mon anglosaxó. Res més enfora de la realitat. Abans de tot això, ja hi havia llegendes i misteris a les nostres illes. Que m’heu de dir si diem que els antics parlaven d'aparicions fantasmals? Com a les mateixes cròniques del Rei en Jaume I, al Llibre dels Fets, fa 800 anys on ens parla de l’aparició d’una figura antropomòrfica blanca, colcant a cavall. Exactament podem llegir: “segons que ens contaren els sarraïns, primer veieren entrar a cavall un cavaller blanc amb armes blanques; i la nostra creença és que fos Sant Jordi, perquè en històries trobam escrit que en altres batalles de cristians i de sarraïns se l’ha vist moltes vegades”. En qualsevol cas seria un ésser estrany, que les creences religioses varen convidar a creure que es tractava d’un sant però que en qualsevol cas els va ajudar, encara que fos d’una manera d’aportar una dosi de valor, a la conquesta de la que era Medina Mayurqa. O l’aparició que ens relata el cronista oficial del regne de Mallorca, Bonaventura Serra, mestre i doctor en humanitats i filosofia, catedràtic de la antiga universitat de Mallorca, soci de la reial acadèmia d’història, etc., que a l’any 1763 en un document històric, que es troba en la actualitat al Arxiu del Regne de Mallorca ens parlen d’aparicions fantasmals, de éssers sense cos, d’ànimes, de fades, d’estranys llums que es desplacen a gran velocitats.
No es sap a que es referien amb aquella descripció de fets de pel·lícula, l’únic que es segur es que en parla de misteri. Del que seria una vertadera “casa amb por” nom ben nostre per designar el que ara diríem una casa amb fenomens polstergeist , i no ens referim a una casa a la ciutat de Milwaukee, a Wisconsin o Minneapolis a Minnesota, ciutats i estats nord-americans que tothom a sentir anomenar però que segurament no sabrem ubicar a un mapa dels Estats Units. De fet aquells anys els estats units encara ni existien com a tal, parlem de l’any 1763. Es refereix a Planícia, la finca de Banyalbufar que ara és de tots els balears.
Per cert, per que a gairebé tots o molt de els edificis antics que són oficials o públics hi ha una o més llegendes, per què tenen histories de por? Hi ha més exemples, sens dubta: El Gran Hotel, a Palma, a prop del Casal Solleric, on també hi ha referències estranyes; o a la Misericòrdia; també a la seu de la conselleria de turisme, al carrer de Montenegro, que ja te un nom ben adequat per això; i també com no, a fora de la capital, al Galatzó, a Planícia que ja hem citat, el Castell de Sant Felip a Menorca, tota l’illa d’Eivissa qui hi ha qui diu que va ser emprada, tota ella, com a cementeri, i ja per acabar amb aquesta petita llisteta, un indret que no és edifici ni semblant però que es públic, l'arxipèlag de Cabrera, que també te els seus misteris, histories i curiositats... Si fem una barreja de tot lo dit fins ara, historia i histories, curiositats i anècdotes, misteris i llegendes hi ho posem tot junt tenim com a resultat aquest programa anomenat “FONT DE MISTERIS”, perquè és lo que són les nostres illes: una font de misteris i un pou de histories, de llegendes i tradicions.
Hom pot pensar que un programa d’aquestes característiques, on es tracta el més inusual, el més enigmàtic i que ens faci reflexionar amb allò més desconegut; amb el misteri en definitiva, un podria pensar que no te sentit, que son coses d’ignorants, de crèduls, d’innocents. I encara més ara, ja ben entrats al segle XXI! Fins i tot hi ha qui diu que aquestes històries ens venen del cinema, o del mon anglosaxó. Res més enfora de la realitat. Abans de tot això, ja hi havia llegendes i misteris a les nostres illes. Que m’heu de dir si diem que els antics parlaven d'aparicions fantasmals? Com a les mateixes cròniques del Rei en Jaume I, al Llibre dels Fets, fa 800 anys on ens parla de l’aparició d’una figura antropomòrfica blanca, colcant a cavall. Exactament podem llegir: “segons que ens contaren els sarraïns, primer veieren entrar a cavall un cavaller blanc amb armes blanques; i la nostra creença és que fos Sant Jordi, perquè en històries trobam escrit que en altres batalles de cristians i de sarraïns se l’ha vist moltes vegades”. En qualsevol cas seria un ésser estrany, que les creences religioses varen convidar a creure que es tractava d’un sant però que en qualsevol cas els va ajudar, encara que fos d’una manera d’aportar una dosi de valor, a la conquesta de la que era Medina Mayurqa. O l’aparició que ens relata el cronista oficial del regne de Mallorca, Bonaventura Serra, mestre i doctor en humanitats i filosofia, catedràtic de la antiga universitat de Mallorca, soci de la reial acadèmia d’història, etc., que a l’any 1763 en un document històric, que es troba en la actualitat al Arxiu del Regne de Mallorca ens parlen d’aparicions fantasmals, de éssers sense cos, d’ànimes, de fades, d’estranys llums que es desplacen a gran velocitats.
No es sap a que es referien amb aquella descripció de fets de pel·lícula, l’únic que es segur es que en parla de misteri. Del que seria una vertadera “casa amb por” nom ben nostre per designar el que ara diríem una casa amb fenomens polstergeist , i no ens referim a una casa a la ciutat de Milwaukee, a Wisconsin o Minneapolis a Minnesota, ciutats i estats nord-americans que tothom a sentir anomenar però que segurament no sabrem ubicar a un mapa dels Estats Units. De fet aquells anys els estats units encara ni existien com a tal, parlem de l’any 1763. Es refereix a Planícia, la finca de Banyalbufar que ara és de tots els balears.
Per cert, per que a gairebé tots o molt de els edificis antics que són oficials o públics hi ha una o més llegendes, per què tenen histories de por? Hi ha més exemples, sens dubta: El Gran Hotel, a Palma, a prop del Casal Solleric, on també hi ha referències estranyes; o a la Misericòrdia; també a la seu de la conselleria de turisme, al carrer de Montenegro, que ja te un nom ben adequat per això; i també com no, a fora de la capital, al Galatzó, a Planícia que ja hem citat, el Castell de Sant Felip a Menorca, tota l’illa d’Eivissa qui hi ha qui diu que va ser emprada, tota ella, com a cementeri, i ja per acabar amb aquesta petita llisteta, un indret que no és edifici ni semblant però que es públic, l'arxipèlag de Cabrera, que també te els seus misteris, histories i curiositats... Si fem una barreja de tot lo dit fins ara, historia i histories, curiositats i anècdotes, misteris i llegendes hi ho posem tot junt tenim com a resultat aquest programa anomenat “FONT DE MISTERIS”, perquè és lo que són les nostres illes: una font de misteris i un pou de histories, de llegendes i tradicions.
CHEMA FONT
Director del programa "Font de Misteris" a IB3 Ràdio
Director del programa "Font de Misteris" a IB3 Ràdio