Aquesta setmana a "Font de Misteris" coneixerem algunes històries de mags, bruixes i bruixots tant de les nostres Illes com d'altres indrets del Món. A la segona hora, escoltàrem un nou capítol de la secció Empremtes de la Nostra Història, dedicada a l'Arxiduc Lluís Salvador. A la secció Mons Diversos, coneguérem alguns informacions relacionades amb exposicions que podem visitar a Palma relacionades amb el programa i actualitat recent relacionada amb la criminalitat. Pots descarregar i escoltar el programa al servei "A la Carta" d'IB3 Ràdio El Comentari de Laura Ferragut
"Los hechiceros y adivinos son procesados por el Santo Oficio, cuando sus encantos hacen cosas que se rocen con heregía, como bautizar por segunda vez las criaturas, adorar a una calavera, etc. Mas si se ciñeren á adivinar los futuros contingentes por la quiromancia ó rayas de la mano, ó por el juego de dados, ó el aspecto de los astros, que son meras hechicerías, serán juzgados por los tribunales seglares. “ Manual de Inquisidores para uso de las inquisiciones de España y Portugal de Nicolao Eymerico. Pel que fa a la "sentència" de la dona xilena cremada viva: pel que he pogut llegir després d'escoltar-lo en aquesta trobada radiofònica, la pobra dona va ser jutjada pel cacic de la comunitat, imaginau com va "fonamentar" aquest últim la sentència. Paradoxes: unes civilitzacions tan avançades (tribunals de Drets Humans, Constitucions, Drets Fonamentals) i altres encara continuen en l'Edat Mitjana. La Torre de ses Ànimes: diu una de les seves llegendes que les ànimes teixeixen xarxes invisibles en les nits d'hivern per atrapar a qui s'atrevís a passar per aquesta zona. Tenc ganes d'anar a passejar per allà. Barbara Salóm: demanaré més dades a Manacor al respecte, segur que el tema de Barbara el podem ampliar, ho desconeixia. Havia de ser molt perspicaç aquesta dona, estic convençuda. El dia de Sant Joan i Cap d'any: potser tenguin molt de llegenda, però tenen característiques molt especials: en aquests dies, solsticis d'estiu i hivern, la posició del sol té una posició extrema; els grecs la celebraven en honor al Déu Apol•lo i els romans en honor a Minerva, tant els uns com els altres, feien peticions als déus perquè l'any fos fructífer i atribuïen propietats medicinals excepcionals a les plantes recollides durant aquestes dates. Per alguna cosa serà si aquestes creences, han arribat fins als nostres dies. Sobre Lluís Salvador: va néixer en el Palau Pitti, a Florència, imaginau-vos la seva meravellosa infancia fins a l'arribada de Garibaldi. Chema, aquest comentari que has fet del pronòstic de la criada, "aquest rastre que es perdria en la nit dels temps" ... amb el qual no estàs d'acord, crec, sense cap equivocar-me, que es una gran veritat. Si bé hi ha un abans i un després de Lluís Salvador en la història de Mallorca, desgraciadamente, no va ser així a Àustria. La seva capacitat de treball que te molt a veure amb la seva formació (habsbúrgica tot s'ha de dir) la seva sensibilitat, eren extraordinàries. Només del “Die Balearen”, si no m'equivoc ens va llegar setze toms (es diu aviat). Si bé és cert que va tenir una predilecció especial per les nostres Illes, si tampoc m'equivoc: la seva estada va durar prop de cinc anys i pel que fa a la fugaç visita de l'Emperadriu Elisabeth (Sissi) a Mallorca, hi ha molt poca documentació sobre aquest tema. Molt trista la història de la seva estimada Matilde (tenia un pare molt estricte la pobra arxiduquessa), tampoc crec, Chema, que la mort de Matilde fos la causa que fes que Lluís Salvador fugís: Lluís Salvador, era una ànima inquieta d'una manera o de un altre. Des d'aquí no vos deman: vos reny, m'enfad i vos reivindic un programa dedicat a la figura de Lluís Salvador, perquè sense cap dubte s'ho mereix. Encara no he anat a visitar l'exposició de Can Bordils, per cert. Us vull aportar bibliografia sobre aquest tema: L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria " Helga Schwendinger "Costums dels mallorquins" Erzherzog von Österreich Ludwig Salvator Traduït per Josep Sureda i Blanes És un extracte del Die Balearen, per a nosaltres una delícia, editat per Olañeta. Borja, la teva lectura del conjur de queimada m'ha "embruixat" mai millor dit. Abraçada a tot l'equip. Aquesta setmana a "Font de Misteris" hem abordat el tema dels navegants oblidats que suposadament varen arribar a Amèrica abans de Cristòfol Colom el 1492. Ens plantejarem les següents qüestions: Qui foren? D’on partiren? Quines aventures varen viure? Què tenen a veure les nostres Illes amb tot plegat? Després varem tenir temps per escoltar un capítol de la secció Empremtes de la Nostra Història que varem dedicar als pirates, i es repassaren algunes notícies i esdeveniments actualitat a Mons Diversos. També es llegiren alguns dels missatges dels oients a la secció de Xarxes Socials. Pots descarregar i escoltar el programa al servei "A la Carta" d'IB3 Ràdio Pots escoltar també els programes de la Temporada 1 i 2 fent click al següent enllaç Aprofita també per llegir el comentari de la nostra companya Laura Ferragut:
"EL COMENTARI DE LAURA FERRAGUT AL PROGRAMA" Enrich el Roig, Leift, Thorvald, i el descobriment de Groenlàndia. Abraham i Jafuda Cresques i l'Atles Català a la Biblioteca Nacional de París. Ramon Llull parlant de la esferitat de la terra (sort que no va parlar molt i que no li va donar massa "voltes" al tema, perquè en cas contrari, no sé com hauria acabat), els vaixells Minoics, la construcció de les piràmides, la Conquesta de les Galies: la mort de Viriat i la caiguda de Numància fins arribar a la nostra llatinització ... Chema, quan has arribat aquí m'he recordat de la ”Carta a Maria” de Pérez Reverte, però millor ho deixo per un altre dia perquè porteu molta velocitat i no és qüestió de dispersar-se més. Uff quina marató. Si he d'escollir algun aquests temes, em quedo per una banda, amb la construcció de les piràmides i de l'altra, amb els pirates. La resta són interessantíssims, però donen per a un programa sencer cada un d'ells. No es pot abastar tanta matèria de cop. Pel que fa al misteri / enigma de la construcció de les piràmides: la més estudiada per això és la de Ghiza. Tenint en compte que en aquesta època no existien excavadores, ni grues, i tot i que a través de pintures murals s' ha descobert que els egipcis coneixien els trineus, tot i que moltes investigacions apunten que s'agregava aigua a la sorra, malgrat tot: com és possible desplaçar dos milions de pedres de dues tones de pes cadascuna?, no us sembla, a més d'una empresa titànica, gairebé de ciència-ficció, una cosa impossible de fer?, i per sobre de tot, com tallaven les pedres, com ho feien amb tanta exactitud, sense l’existència de màquines de precisió?, i finalment: com les pujaven una sobre l'altra? Pel que fa a la pirateria, si que és cert que té una aurèola de romanticisme avui dia, però que no eren angelets cap d'ells, això també és cert. Particularment, m'atrau la història del pirat, turc en aquest cas, Barba-roja, i l'assalt a Maó el 1535: va ser una feta terrible. Barba-roja va atacar Maó enganyant a la població i fent-se passar per un vaixell espanyol. Van fer un desastre a Maó: incendis, violacions, segrests ,i el pitjor de la història que marca en certa manera les diferències històriques que puguin existir entre Maó i Ciutadella - és que, tot i que Maó va demanar ajuda a Ciutadella, aquesta no va acudir a auxiliar a Maó . Fins i tot en el pregó de les festes de Maó (no he aconseguit trobar-lo en la web, per manca de temps entre altres coses) es diu la mateixa frase any rere any, ara més que res, per tradició: "Maó no perdona a Ciutadella" per aquest fet. Fins al proper programa. Abraçada a tot l'equip. A "Font de Misteris" ens hem plantejat aquesta setmana diverses qüestions sobre el món de les drogues. Des de quan es consumeixen? Són una via de contacte amb altres realitats? Què ha succeït aquest estiu a les Illes Balears amb la droga anomenada "caníbal"? Per respondre aquestes preguntes hem comptat als estudis d'IB3 Ràdio amb dos professionals d'aquesta tasca. Per una banda el psiquiatra Joaquín López (a l'esquerra de la fotografia), i per l'altre amb el metge d'urgències de la unitat de toxicologia clínica de l'Hospital de Son Espases, Christopher Yates. A la segona hora hem estrenat la nova secció "Mons Diversos", i també hem llegit alguns dels vostres comentaris que ens heu fet arribar a les "Xarxes Socials" del programa. Pots descarregar i escoltar el programa al servei "A la Carta" d'IB3 Ràdio Pots escoltar també els programes de la Temporada 1 i 2 fent click al següent enllaç Aprofita també per llegir el comentari de la nostra companya Laura Ferragut: "el comentari de laura ferragut al programa"EL VENENO Revestir sabe el vino los tabucos peores de lujo milagroso, y levanta más de un pórtico fabuloso entre el oro de sus rojos vapores, como un sol que se pone en el cielo nebuloso. El opio agranda todo lo que es ilimitado, alarga la infinidad, ahonda el tiempo, cava la voluptuosidad, y de un placer negro y callado colma el alma por cima de su capacidad. Mas todo eso no vale el veneno vertido por tus ojos verdes y largos, lagos donde mi espíritu se refleja invertido... Mis sueños en tropel estremecido van a abrevar en esos dos abismos amargos. Mas todo eso no vale el prodigio nefando de tu saliva mordiente, que sume en el olvido a mi alma impenitente, y el vértigo arrastrando, ¡de la muerte a la orilla la trae desfalleciente! Charles Baudelaire “Las flores del mal” Sexe, drogues i rock and roll no van ser únicament consignes dels anys seixanta. Al segle XIX, tot i que, d'una altra manera, les drogues també feien estralls: Balzac, Hugo, Dumas, Baudelaire, Coleridge, Byron, Keats, Shelly, van conèixer l'efecte de l'opi. A dalt Baudelaire ens deixa un subtil exemple dels seus efectes.
Ja al segle XX, Cocteau experimentava d'allò més bé: va consumir drogues des de 1923 fins al final de la seva vida: la seva vessant surrealista tenia molt a veure amb els efectes d'aquest consum. Woodstock, i Maig del 68 també van influir en la joventut d'aquesta època: a qui no li agrada provar noves sensacions? . . . molts dels que avui serien els “avis Woodstock2 no ho han pogut explicar als seus néts. Tres d'ells, amb 27 anys i els seus noms començaven per "J": ¿misteri o casualitat ?; Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison (aquest últim, no va acudir a Woodstock, encara que estava convidat, perquè estava immers en un procés judicial). Jimi va morir el 18 de setembre, Janis el 4 d'octubre de 1970 i Jim Morrison un any més tard, a París, el 3 de juliol del 71. En temps més propers als nostres i també amb vint anys. Curt Cobain, Amy Winehouse també amb vint i set anys, i en el millor moment de les seves carreres. Bona idea, aquesta conversa amb la Doctora Sampedro, Chema. També m'agradaria poder seure els meus fills a la taula amb algú que els pugui aconsellar sobre els efectes d'aquest tipus de substàncies. A vegades, encara que no tot estigui demostrat científicament, irreversibles. Per què no baixa el consum si la situació actual tendeix a que siguem més sans, més ecològics? Pens que la societat és més permissiva, tot està més banalitzat, i hi ha massa informació, massa accés a tot. Vosaltres mateixos ho heu dit: a internet també es pot accedir a aquest tipus de substàncies. Caníbal, LSD, Cocodrile, i el pitjor, la barreja de tot això amb alcohol: el policonsum. Informació, insisteixo però, no dels efectes, sinó de les conseqüències. Tu ens deixes amb Mecano, jo us deixo amb Janis Joplin (Piece of my heart), Janis deia: "no és possible que una cosa que em senta tan bé pugui fer-me mal" Ens veiem en el pròxim programa. Una abraçada a tot l'equip |
TEMES
Todo
|