 A la fotografia podeu veure el psiquiatra Joaquín López (a l'esquerra), i el metge d'urgències de la unitat de toxicologia clínica de l'Hospital de Son Espases; el doctor Christopher Yates (dreta de l'imatge). A "Font de Misteris" ens hem plantejat aquesta setmana diverses qüestions sobre el món de les drogues. Des de quan es consumeixen? Són una via de contacte amb altres realitats? Què ha succeït aquest estiu a les Illes Balears amb la droga anomenada "caníbal"? Per respondre aquestes preguntes hem comptat als estudis d'IB3 Ràdio amb dos professionals d'aquesta tasca. Per una banda el psiquiatra Joaquín López (a l'esquerra de la fotografia), i per l'altre amb el metge d'urgències de la unitat de toxicologia clínica de l'Hospital de Son Espases, Christopher Yates. A la segona hora hem estrenat la nova secció "Mons Diversos", i també hem llegit alguns dels vostres comentaris que ens heu fet arribar a les "Xarxes Socials" del programa. Pots descarregar i escoltar el programa al servei "A la Carta" d'IB3 Ràdio Pots escoltar també els programes de la Temporada 1 i 2 fent click al següent enllaç Aprofita també per llegir el comentari de la nostra companya Laura Ferragut: "el comentari de laura ferragut al programa"EL VENENO Revestir sabe el vino los tabucos peores de lujo milagroso, y levanta más de un pórtico fabuloso entre el oro de sus rojos vapores, como un sol que se pone en el cielo nebuloso. El opio agranda todo lo que es ilimitado, alarga la infinidad, ahonda el tiempo, cava la voluptuosidad, y de un placer negro y callado colma el alma por cima de su capacidad. Mas todo eso no vale el veneno vertido por tus ojos verdes y largos, lagos donde mi espíritu se refleja invertido... Mis sueños en tropel estremecido van a abrevar en esos dos abismos amargos. Mas todo eso no vale el prodigio nefando de tu saliva mordiente, que sume en el olvido a mi alma impenitente, y el vértigo arrastrando, ¡de la muerte a la orilla la trae desfalleciente! Charles Baudelaire “Las flores del mal” Sexe, drogues i rock and roll no van ser únicament consignes dels anys seixanta. Al segle XIX, tot i que, d'una altra manera, les drogues també feien estralls: Balzac, Hugo, Dumas, Baudelaire, Coleridge, Byron, Keats, Shelly, van conèixer l'efecte de l'opi. A dalt Baudelaire ens deixa un subtil exemple dels seus efectes.
Ja al segle XX, Cocteau experimentava d'allò més bé: va consumir drogues des de 1923 fins al final de la seva vida: la seva vessant surrealista tenia molt a veure amb els efectes d'aquest consum. Woodstock, i Maig del 68 també van influir en la joventut d'aquesta època: a qui no li agrada provar noves sensacions? . . . molts dels que avui serien els “avis Woodstock2 no ho han pogut explicar als seus néts. Tres d'ells, amb 27 anys i els seus noms començaven per "J": ¿misteri o casualitat ?; Jimi Hendrix, Janis Joplin, Jim Morrison (aquest últim, no va acudir a Woodstock, encara que estava convidat, perquè estava immers en un procés judicial). Jimi va morir el 18 de setembre, Janis el 4 d'octubre de 1970 i Jim Morrison un any més tard, a París, el 3 de juliol del 71. En temps més propers als nostres i també amb vint anys. Curt Cobain, Amy Winehouse també amb vint i set anys, i en el millor moment de les seves carreres. Bona idea, aquesta conversa amb la Doctora Sampedro, Chema. També m'agradaria poder seure els meus fills a la taula amb algú que els pugui aconsellar sobre els efectes d'aquest tipus de substàncies. A vegades, encara que no tot estigui demostrat científicament, irreversibles. Per què no baixa el consum si la situació actual tendeix a que siguem més sans, més ecològics? Pens que la societat és més permissiva, tot està més banalitzat, i hi ha massa informació, massa accés a tot. Vosaltres mateixos ho heu dit: a internet també es pot accedir a aquest tipus de substàncies. Caníbal, LSD, Cocodrile, i el pitjor, la barreja de tot això amb alcohol: el policonsum. Informació, insisteixo però, no dels efectes, sinó de les conseqüències. Tu ens deixes amb Mecano, jo us deixo amb Janis Joplin (Piece of my heart), Janis deia: "no és possible que una cosa que em senta tan bé pugui fer-me mal" Ens veiem en el pròxim programa. Una abraçada a tot l'equip |